Des de el diari digital La Vanguardia s’ha publicat aquesta entrevista a Joaquim Elcacho on ens parla d’un experiment realitzat a Califòrnia confirma els danys provocats pel tiametoxam, fins i tot en dosis moderades a les abelles.
JOAQUIM ELCACHO
“Biòlegs de la Universitat de Califòrnia a San Diego (Estats Units) han demostrat per primera vegada que un plaguicida àmpliament utilitzat en 
agricultura, el tiametoxam, provoca danys importants a la salut de les abelles de la mel, reduint significativament la seva capacitat per volar. Durant els últims anys s’havien realitzat estudis en els quals s’apreciava que les abelles exposades a aquest insecticida de la família dels neonicotinoides tenien dificultats per trobar el camí de tornada als seus ruscs.
Ara, l’equip encapçalat per l’investigador Simone Tosi publica a la revista Scientific Reports (26 d’abril) els resultats d’un estudi de camp en el qual s’ha comprovat que els insecticides amb tiametoxam, utilitzats freqüentment en cultius de blat de moro, soja i cotó , provoquen danys neurològics que impedeixen que les abelles poden volar normalment.
Les abelles afectades per dosis moderades d’aquest producte no moren de manera fulminant però la seva salut queda afectada i no poden arribar a les arnes, ni alimentar-se amb normalitat (el que els provoca la mort en pocs dies). Per posar a prova la hipòtesi que el tiametoxam afecta la capacitat de vol de les abelles, els investigadors van dissenyar i van construir un túnel de vol; de manera que les abelles podien ser observades amb tot detall.
Després de mesos de proves i anàlisi de dades, els autors de l’estudi consideren demostrat que els nivells d’exposició que suporten la abelles que viuen en camps tractats amb tiametoxam -que es troben per sota dels nivells letales- provoquen danys substancials en la capacitat de l’abella per volar.
Intoxicades i perdudes
Les abelles exposades a dosis moderades de tiametoxam volen de forma erràtica i no arriben llargs recorreguts.
“Els nostres resultats proporcionen la primera demostració de que l’exposició a aquest insecticida en dosis considerades normals pot alterar la capacitat de les abelles per volar, específicament perjudicant la distància de vol, la durada i la velocitat”, ha indicat Simone Tosi. “La supervivència de les abelles depèn de la seva capacitat per volar, perquè és l’única manera de recollir aliments, i la seva capacitat de vol també és crucial per garantir el cultiu i la pol·linització de les plantes silvestres”, recorda aquest jove investigador.
L’exposició a llarg termini a l’pesticida durant un o dos dies va reduir la capacitat de les abelles de volar. L’exposició a curt termini va augmentar breument els seus nivells d’activitat. Les abelles van volar més lluny, però sobre la base d’altres estudis, més erràticament. “Les abelles que volen més erràticament a majors distàncies poden disminuir la seva probabilitat de tornar a casa”, va dir Nieh, professor de la Divisió de Ciències 
Biològiques de la Universitat de Califòrnia a San Diego.
Aquest plaguicida normalment no mata abelles immediatament. Té un efecte més subtil, va dir Nieh.”L’abella és un organisme altament social, de manera que el comportament de milers d’abelles és essencial per a la supervivència de la colònia”, va dir Nieh. “Hem demostrat que una dosi sub-letal pot portar a un efecte letal en la totalitat colònia.”
Les abelles exerceixen papers fonamentalment vitals en la naturalesa en proporcionar funcions essencials de l’ecosistema, incloent la pol·linització mundial de cultius i plantes natives. La disminució de les poblacions d’abelles mel·líferes manejades ha generat preocupació pels impactes futurs en el medi ambient, la seguretat alimentària i el benestar humà.
Els insecticides neonicotinoides són neurotòxics i s’usen en tot el món en diverses varietats de cultius, incloent fruites i hortalisses comuns, a través d’aplicacions de polvorització, terra i llavors.”
